L'exili de metges catalans a Mèxic després de la Guerra Civil

L'article analitza les dues onades d'exili que van afectar el col·lectiu mèdic català durant i després de la Guerra Civil espanyola. La primera onada, iniciada el 1936, va implicar metges de tendència conservadora que fugien de la inestabilitat i les amenaces d'anarquistes descontrolats. La segona, més nombrosa, es va produir el 1939 amb l'avenç de les forces franquistes, i va afectar metges vinculats a l'administració republicana, malgrat no tenir afiliació política, molts van ser represaliats. Nombrosos professionals es van establir a Mèxic, gràcies al suport del govern d'en Lázaro Cárdenas, que en va facilitar la integració en institucions com la UNAM i l'Institut Politècnic Nacional. A més, es van crear entitats com la "Borsa del metge català" per oferir suport mutu entre els exiliats. L'article destaca la contribució significativa d'aquests metges a la medicina mexicana i la resiliència davant l'adversitat.